Aixo es una entrada de prova

aixo es una entrada de prova aqui el que farem es un text estupid sense cap valor just perque esn marqui coses el navegador com sie lq ue poses fos amb valor o important
Una casa o habitatge és un edifici, o la part d'un edifici, que serveix d'habitacle per als humans. La casa, formada pel sostre i les parets que tanquen un recinte, serveix per refugiar-se de la pluja, el vent, el fred i la calor o altres inclemències meteorològiques, així com de possibles intrusos humans o animals.
Un habitatge unifamiliar pot ser aïllat o adossat a altres cases similars que comparteixen les parets mitgeres o que formen fileres més o menys llargues en els carrers de la major part de pobles i ciutats.
El paradigma més estès de la casa urbana actual correspon a la tipologia de cases adossades que proliferen en les noves promocions immobiliàries. Es compon de dos àmbits: el de dia i el de nit. L'àmbit de dia té la sala d'estar com a espai o habitació principal, que habitualment fa les funcions de menjador, on els membres de la família es reuneixen i hi fan diverses activitats. L'àmbit de nit, o de descans, està format pels dormitoris dels membres de la família i els convidats. Al Principat de Catalunya aquesta tipologia és assimilable a la casa de cós rehabilitada que, en molts casos, és objecte de protecció específica mitjançant els catàlegs urbanístics.
Aquest paradigma ideal de casa urbana (entre 70 o 100 m² amb sala d'estar, menjador, cuina, bany, de dos a quatre dormitoris, etc.), que trobem en una casa adossada o, amb més freqüència, en un pis d'un edifici plurifamiliar, és la base de l'urbanisme actual, i un índex estadístic fonamental per a la planificació del creixement urbà.
La casa o l'habitatge familiar és la base de la indústria de la construcció i del sector econòmic corresponent (fàbriques de materials de construcció, agències immobiliàries o botigues de parament de la llar).
Però, per damunt de tot, la casa és el lloc de la vida familiar. En conseqüència, reflecteix les formes de vida i d'organització social. La casa aglutina el conjunt de significats i significants més ampli de la vida privada. És en aquest sentit que molts autors (vegeu bibliografia) veuen la casa com el resultat històric d'un procés cultural i el reflex d'una societat determinada. Per exemple, l'uma que il·lustra aquest article és la casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia, i reflecteix un esquema organitzatiu local propi d'una cultura molt diferent de la nostra. D'altra banda, la casa japonesa, la iurta dels pobles siberians o el tipi dels indis de les praderes dels Estats Units d'Amèrica reflecteixen les cultures corresponents, tant com la casa de cós catalana, la casa pinariega de les províncies de Burgos i Sòria, o la casa extremenya, reflecteixen les de les nostres contrades, amb matisos i diferències, fins i tot, en l'àmbit regional.^[1][2][3]